REFUGIS

Per als ratpenats forestals el refugi més freqüent son les escletxes o cavitats que es formen als arbres vells. També ho poden fer a antigues edificacions forestals o inclús dintre de cavitats per a passar l’hivern. Els refugis en arbres solen estar formats entre 5 i 50 individus segons l'època de l’any i la concentració de ratpenats. En ocasions altres espècies fissurícoles solen utilitzar aquests refugis en moments puntual.

La falta de boscos en arbres vells i madera morta, per al desenvolupament d’aliment, limita molt la disponibilitat de refugi. Aquest és un dels factors que més afecten al descens de ratpenats forestals. Encara i així, no es pot garantitzar una població estable. Trobem que, encara que hi haja ratpenats forestals que poden refugiar-se en solitari per escletxes i baix les soques, hi ha d’altres més exigents que necesiten que, altres animals de la familia del pícids, abandonen els seus nius. Aquests passen processos de degradació naturals on, el seu interior s'agrandeix, i que les condicions termoenergètiques siguen adients. 

Com a paliatiu a la falta de refugis, es col·loquen d’artificials de moltes clases i que intenten adaptar-se a les necessitats de cada especie. Però encara hi així hi ha una sèrie d’elements a tindre en compte;

Materials i disseny: Poden fabricar-se de molts tipus de materials desde la fusta fins al ciment passant per resines o argiles. És important no emprar materials químics que poden interferir en els seus hàbits. Poden ser més grans o més petits amb escletxes que afavorisquen els ratpenats fisurícoles o amb grans sales que afavoreixen les hibernacions o altres ratpenats
. El disseny de la entrada sol ser de unes mides estretes entre 12 i 25mm, d’aquesta manera s’evita que depredadors puguen accedir als refugis. Aleshores qualsevol refugi que tingua ranures d’entrada per baix, facilitarà la inspecció i el manteniment, ja que els excrements cauen directes a terra. s’ha d'assegurar que l’interior tinga la rugositat suficient com per a que es puguen agafar sense dificultats. Els índex d’ocupació solen augmentar conforme pasa el temps. Encara i així, el manual d'experiències de conservació de ratpenats de la conca del Segura, recomana que als dos anys de no habitament es canvien d'ubicació.

Color: Depenent de la zona on es col·loquen degut al tipus d’isolació caldrà pintar-les de negre o no. Al País Valencià les caixes pintades de negre reben un excés d’isolació mentre que a les pintades de blanc la temperatura a dintre es menor. Per altra banda, es recomana no utilitzar pintures o coloracions amb materials sintètics, ja que, són molt sensibles a aquest tipus de compostos. El que es sol utilitzar per a la asegurar la durabilitat dels refugis son compostos naturals com l’oli de llinosa.

Soports i altura: Qualsevol suport que tinga una altura entre 3 i 6m del nivell de terra pot ser un de bon. Es pensa que els refugis col·locats en pals son més difícils de depredar. També s’assegura que la entrada no tinga cap obstacle que impedixca l’entrada o l’eixida.

Orientació: Sempre s’ha pensat que els refugis s’han d’orientar cap al sud o sud-oest, però tot açò depèn en gran nombre de  la issolació del sol i el moment del cicle anual en el que estiguen. Per això en latituds on la incidencia del sol siga molt gran, es recomanable, orientar les caixes de manera que tinguen ombra els moments de més calor. També es recomana col·locar en un mateix suport diferents caixes niu amb orientacions distintes de manera que puguen elegir aquella que s’adapte millor al moment.

Disposició i nombre: El més comú es generar espais propers entre les caixes niu de manera que es formen diferents “eixams” d’una mateixa colonia. Generar grups de 10 o 15 caixes properes i repetir aquest procés cada poc centenars de metres pot fer que els ratpenats detecten més ràpidament aquests refugis. Per això no és efectiu col·locar només caixes aïllades si no es fa per a reforçar zones de refugi.

Dates d'instal·lació i neteja de refugis parasitats: Les dates de col·locament més adients seran els moments d'hibernació, d’aquesta manera quan busquen refugi, al eixir de la letargia, podran ocupar eixes caixes. Si es col·loquen en avançada primavera, potser ja estiguen en altres refugis, no ocupant els nous. L’època d’hivernament pot ser clau per a la neteja de refugis parasitats per altres especies. Entre finals de novembre i finals de gener es una bona data ja que, els ratpenats no canviaran de refugi degut a la letargia.